Me’n vaig a nedar. Tanco amb clau i baixo l’escala. Hi ha un centenar de caixes a l’entresòl. Els de baix se’n van per sempre… o els fan fora, no em queda clar. Però me n’alegro molt, s’acaben els crits, les discussions, les paranoies…
Tot i que també sóc conscient que se m’acaba la principal font d’inspiració per continuar endavant amb aquesta història del blog. Mentre camino pel barri penso que, en el fons, el segon primera ja ha complert la seva funció i que pot ser un bon moment per dir adéu.
De moment tanco parada, m’ho agafo com unes vacances indefinides… Merci a tots aquells que, de tant en tant, entràveu a aquesta web desordenada, amb faltes, amb fotos de qualitat baixa, amb anades d’olla, petites invencions i grans veritats que una es munta. M’ha servit per vomitar un any amb molts canvis, això no m’ho treu ningú.
Al contrari dels veïns de baix, jo no faig caixes perquè justament la gràcia d’internet és que el segon primera quedarà aquí per si algun dia decideixo tornar 🙂
Segon Primera 
TROBAREM A FALTAR ELS TEUS COMENTARIS…
Hi ha moments per a tot i sempre es pot retornar.
Bones i merescudes vacances!
Ooooooh quina pena, els trobarem a faltar,… esperem que amb algun altre fet remarcable a l’escala de veïns et tornin les ganes de tornar a escriure alguna cosa.
Fins la tornada
Suposo que això és bona senyal i vol dir que estàs totalment instal·lada, tot és correcte i tanques una etapa!!!
Bones vacances!!!!
ooooh
(jo vull veure ventdelplaaaà!)
ba ba que lla sabem queu fas per fer-te pregar!!! juas juas juas
trobarem a faltar les historietes del segon primera! esperem que només siguin unes merescudes vacances…
eeeee! Que noooooooooo!
Encara no saps quins nous veïns tindràs, no? Segur que seran una nova font d’inspiració….
Si te decides a volver por aquí, avisa 🙂
Ahora te echaré de menos un poquito más! Petons
Com ja t’he dit aquesta tarda, és una llàstima que no continuïs, perquè em sembla un bloc molt guai…! M’agraden aquestes petites històries quotidianes que no per això són excepcionals… Un petó!!!!