Arxiu de l'autor: aplanaguma

Me’n vaig a nedar. Tanco amb clau i baixo l’escala. Hi ha un centenar de caixes a l’entresòl. Els de baix se’n van per sempre… o els fan fora, no em queda clar. Però me n’alegro molt, s’acaben els crits, … Continua llegint →

Em visita un paleta que fa obres per la comunitat al celobert de la finca. Vol veure els baixants perquè tallaran no sé què de la canonada i no vol causar molèsties. Em comenta que ningú li ha volgut obrir … Continua llegint →

Corre la llegenda urbana que sóc un desastre amb el mini-jardí que he muntat al balcó. Falsa. Des d’aquí la vull desmentir. Però tinc mala sort, això també és cert. I sinó… mireu. Costa molt que se’t mori un gerani. … Continua llegint →

Flipo amb el món del paleta. Sí… tornen a voltar per casa. No m’entretindré a explicar amb detall el suplici del terra de la cuina. Resumint: van venir, van arreglar una esquerda, van marxar, va quedar fatal, els vaig trucar … Continua llegint →

He estat malalta, tota una setmana. Molta tos. No podia dormir, a l’habitació m’ofegava. I jo que m’aixeco, decidida, cap al balcó per buscar aire. De nit, sense cotxes, pot arribar a semblar pur i tot. Això em reconforta. Em … Continua llegint →

Avui m’he adonat que els del meu barri són més de rua del Barça que no pas de cassolada d’indignats… Fins ara pensava que no eren ni carn ni peix, però m’equivocava. Algo és algo.

Us en recordeu de l’Andrés? El paleta polonès que va fer temporada al segon primera intentant-ho deixar tot al gust d’una servidora? Doncs, ha tornat a casa. Sento fressa a l’escala i algú que puja atlètic els esglaons de tres … Continua llegint →

Toca insistentment el timbre, cada matí, a primera hora. Dormo. Ni em plantejo aixecar pensant que és el carter. Però un bon dia m’aixeco. El del gas, diu. Jo no en tinc de gas, responc. Puja voluntariosament els quatre pisos … Continua llegint →

Raimon, gràcies per les tulipes. Però… no me n’he acabat de sortir massa. 3 passos: plantar, regar… i pluf! Aquí no ha florit res.

Ahir el rellotge de la cuina va caure a terra. Va caure fins a tres vegades… l’última i definitiva, quan dormia. I es va trencar: sabíeu que fins i tot es podien trencar les broques? Obro la brossa per posar … Continua llegint →