L’ADÉU

Me’n vaig a nedar. Tanco amb clau i baixo l’escala. Hi ha un centenar de caixes a l’entresòl. Els de baix se’n van per sempre… o els fan fora, no em queda clar. Però me n’alegro molt, s’acaben els crits, les discussions, les paranoies…

Tot i que també  sóc conscient que se m’acaba la principal font d’inspiració per continuar endavant amb aquesta història del blog. Mentre camino pel barri penso que, en el fons, el segon primera ja ha complert la seva funció i que pot ser un bon moment per dir adéu.

De moment tanco parada, m’ho agafo com unes vacances indefinides… Merci a tots aquells que, de tant en tant, entràveu a aquesta web desordenada, amb faltes, amb fotos de qualitat baixa, amb anades d’olla, petites invencions i grans veritats que una es munta. M’ha servit per vomitar un any amb molts canvis, això no m’ho treu ningú.

Al contrari dels veïns de baix, jo no faig caixes perquè justament la gràcia d’internet és que el segon primera quedarà aquí per si algun dia decideixo tornar 🙂

Publicat dins de Sin categoría | 8 comentaris

COSES QUE NO ENTENC

Em visita un paleta que fa obres per la comunitat al celobert de la finca. Vol veure els baixants perquè tallaran no sé què de la canonada i no vol causar molèsties. Em comenta que ningú li ha volgut obrir la porta. Tothom està de vacances, diu. No m’ho crec, perquè avui he sentit vàries vegades l’ascensor. Sentim una porta i algú a l’escala… li dic:  afanya’t que han arribat a casa. Baixa, truca i ningú l’obre. Sentim una altra porta. El paleta puja les escales i truca l’altre timbre, tampoc hi a sort. Torna i em diu que deixarà notetes a cada pis. I llavors el felicito per la paciència perquè tinc molt clar que jo no ho faria.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

UNA DE CADA

Corre la llegenda urbana que sóc un desastre amb el mini-jardí que he muntat al balcó. Falsa. Des d’aquí la vull desmentir. Però tinc mala sort, això també és cert. I sinó… mireu.

els forats

Costa molt que se’t mori un gerani. Doncs, un cuc llardós i fastigós fa dies que es dedica a perforar tota la planta. I avui l’enterro.

No patiu, que la meva aventura continua. De moment, una azalea que tenia a l’altre test, i que havia mig sobreviscut com podia a l’hivern, ha començat a rebrotar!

rebrota

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

A LA TERCERA…

Flipo amb el món del paleta. Sí… tornen a voltar per casa. No m’entretindré a explicar amb detall el suplici del terra de la cuina. Resumint: van venir, van arreglar una esquerda, van marxar, va quedar fatal, els vaig trucar i han tornat.

a la tercera

Però… no ho puc amagar, em cauen molt bé. Es coneixen l’escala com si fos seva, se saluden amb la veïna i un cop dins del pis, sempre en deixen caure alguna que no entenc però que m’acaba fent gràcia.

L’Andrés ha vingut amb un dels nois que va participar en l’obra. És un maldestre, però en simpatia el supera. No entén per què no tinc aire acondicionat. Li dic que, en dies com avui, jo tampoc.

Després em comenta que a l’Andrés la dona el pega… (?????) i li faig repetir. I l’Andrés no pot ni riure, perquè resulta que un queixal li fa mal i té la galta inflada. Ric però no acabo d’entendre la broma.

 

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

COSES DE LA NIT

He estat malalta, tota una setmana. Molta tos. No podia dormir, a l’habitació m’ofegava. I jo que m’aixeco, decidida, cap al balcó per buscar aire. De nit, sense cotxes, pot arribar a semblar pur i tot. Això em reconforta. Em relaxo i la tos sembla que para.

Són les quatre del matí. Hi ha tres llums obertes. El veí del davant fuma com un carreter repenjat a la barana. A l’edifici del costat, un altre home que surt a pendre l’aire. M’adono que hi ha molta activitat a altes hores de la matinada per ser un simple dia laborable a Barcelona.

Tres minuts més tard, apareix una nova veïna. També té tos. Me l’encomana i les dues comencem un concert que no s’acaba. Quan parem, potser han passat 10 minuts, sento riure… el del cigarret i l’altre veí es solidaritzen i ens desitgen salut. I mai millor dit.

des del balcó

 

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

MÉS DE CARN QUE DE PEIX

Avui m’he adonat que els del meu barri són més de rua del Barça que no pas de cassolada d’indignats… Fins ara pensava que no eren ni carn ni peix, però m’equivocava. Algo és algo.

passa el bus

Publicat dins de Sin categoría | 1 comentari

L’ANDRÉS TORNA A CASA

Us en recordeu de l’Andrés? El paleta polonès que va fer temporada al segon primera intentant-ho deixar tot al gust d’una servidora? Doncs, ha tornat a casa.

Sento fressa a l’escala i algú que puja atlètic els esglaons de tres en tres. Va carregat. S’atura davant la meva porta. Truca. Obro. Porta dos pots grans de preparat per a microcemento. I li dic: “ho tinc a punt!”. M’he dedicat a empaperar tota la cuina.

Es posa a treballar de seguida. És ràpid i polit. N’estic contenta. Només té un problema i és que em parla i no l’entenc.

Tinc una esquerda al terra de la cuina. La idea era que el tornessin a posar de nou. Però de seguida veig que m’equivoco. Amb mitja hora s’aixeca i diu: “hasta jueves, a las 8 mañana puntual!”.

I se’n va. Corrents, escala avall. I jo em quedo amb la cuina empaperada sense saber si puc trepitjar el terra o no.

els estris

Publicat dins de Sin categoría | 1 comentari