Me’n vaig a nedar. Tanco amb clau i baixo l’escala. Hi ha un centenar de caixes a l’entresòl. Els de baix se’n van per sempre… o els fan fora, no em queda clar. Però me n’alegro molt, s’acaben els crits, les discussions, les paranoies…
Tot i que també sóc conscient que se m’acaba la principal font d’inspiració per continuar endavant amb aquesta història del blog. Mentre camino pel barri penso que, en el fons, el segon primera ja ha complert la seva funció i que pot ser un bon moment per dir adéu.
De moment tanco parada, m’ho agafo com unes vacances indefinides… Merci a tots aquells que, de tant en tant, entràveu a aquesta web desordenada, amb faltes, amb fotos de qualitat baixa, amb anades d’olla, petites invencions i grans veritats que una es munta. M’ha servit per vomitar un any amb molts canvis, això no m’ho treu ningú.
Al contrari dels veïns de baix, jo no faig caixes perquè justament la gràcia d’internet és que el segon primera quedarà aquí per si algun dia decideixo tornar 🙂