Us en recordeu de l’Andrés? El paleta polonès que va fer temporada al segon primera intentant-ho deixar tot al gust d’una servidora? Doncs, ha tornat a casa.
Sento fressa a l’escala i algú que puja atlètic els esglaons de tres en tres. Va carregat. S’atura davant la meva porta. Truca. Obro. Porta dos pots grans de preparat per a microcemento. I li dic: “ho tinc a punt!”. M’he dedicat a empaperar tota la cuina.
Es posa a treballar de seguida. És ràpid i polit. N’estic contenta. Només té un problema i és que em parla i no l’entenc.
Tinc una esquerda al terra de la cuina. La idea era que el tornessin a posar de nou. Però de seguida veig que m’equivoco. Amb mitja hora s’aixeca i diu: “hasta jueves, a las 8 mañana puntual!”.
I se’n va. Corrents, escala avall. I jo em quedo amb la cuina empaperada sense saber si puc trepitjar el terra o no.
Ja trobava a faltar els teus posts!
Si no fos per la dificultat de l’idioma, i per altres motius diria que aquest “benplantat” paleta polonès et té robat el cor. Potser te’l té robat en un altre sentit…
Compte amb les obres!