Toca insistentment el timbre, cada matí, a primera hora. Dormo. Ni em plantejo aixecar pensant que és el carter. Però un bon dia m’aixeco. El del gas, diu. Jo no en tinc de gas, responc. Puja voluntariosament els quatre pisos reals que suposa el segon primera. Obro. El del gas, repeteix. Jo no en tinc de gas, repeteixo.
El senyor no s’ho creu. Entra a casa i mira. Tinc la mala sort de gastar la tira en electricitat, perquè no vaig voler refer la instal.lació de gas. Es veu que algú ho hauria d’haver donat de baixa. Vol saber on amago el contador. Que no en tinc de contador! que va tot elèctric! M’explica que a la vida ha vist de tot i que veient que no l’enganyo ho comunicarà a la companyia i no passarà més.
Doncs gràcies. Me’n torno al llit. Si no li importa.