He estat malalta, tota una setmana. Molta tos. No podia dormir, a l’habitació m’ofegava. I jo que m’aixeco, decidida, cap al balcó per buscar aire. De nit, sense cotxes, pot arribar a semblar pur i tot. Això em reconforta. Em relaxo i la tos sembla que para.
Són les quatre del matí. Hi ha tres llums obertes. El veí del davant fuma com un carreter repenjat a la barana. A l’edifici del costat, un altre home que surt a pendre l’aire. M’adono que hi ha molta activitat a altes hores de la matinada per ser un simple dia laborable a Barcelona.
Tres minuts més tard, apareix una nova veïna. També té tos. Me l’encomana i les dues comencem un concert que no s’acaba. Quan parem, potser han passat 10 minuts, sento riure… el del cigarret i l’altre veí es solidaritzen i ens desitgen salut. I mai millor dit.
